Bloc Quatre Blog

New opportunities, choices & solutions for business growth.

Són els Unicorns un referent empresarial efímer?

Article posted by Aleix Carrió, PhD in Industrial Engineering.

El novembre de l’any 2013 Aileen Lee, en el seu article Welcome To the Unicorn Club: Learning From Billion-Dollar Startups, introduïa el terme Unicorn tot referint-se a les empreses tecnològiques en fase inicial (startup) que, trobant-se encara sota el paraigua accionarial de les firmes de capital risc, ja eren valorades per damunt dels mil milions de dòlars. Una xifra rodona i molt simbòlica, que projecta la il·lusió d’esdevenir un veritable gegant global.

Els Unicorns són negocis que sorgeixen a partir de l’any 2003, a l’entorn del creixent desenvolupament de les xarxes socials. Amb tot, el reconeixement de la seva personalitat com a col·lectiu o club no es va formalitzar fins deu anys després, quan la pròpia Aileen Leen va quantificar-los en 39 firmes tecnològiques nord-americanes.

Aquestes són empreses caracteritzades per equips directius molt joves, fortament vinculades amb les xarxes socials i enfocades preferentment al consumidor final. Aquest comportament els hi dóna molt coneixement del que volen els clients, facilitats per apropar-s’hi i guanyar-se la seva confiança, així com perspectiva del que necessiten. És per aquets motiu que aquestes empreses solen incrementar la seva clientela amb molta rapidesa. També són organitzacions que tendeixen a aconseguir nivells importants de protagonisme en els mitjans de comunicació i molta presència en els ambients culturals. Aquest fet els aporta un fort atractiu que impulsa l’interès pel seu talent i els incentius per col·laborar-hi.

Per contra, el fet que els Unicorns aprofitin els avantatges i les potencialitats competitives d’impulsar de manera freqüent estratègies disruptives, trenquin les regles del mercat i tendeixin a moure’s a l’entorn de l’economia col·laborativa – que sovint va per davant de la legislació actual -, els genera tensions legals i, en alguns casos, certs nivells de rebuig.

Alhora, el criteri adoptat de no cotitzar en cap borsa o mercat, és a dir, de no estar obligats a publicar periòdicament els seus comptes, fa que el seu valor s’hagi de calcular a partir del nombre d’usuaris o de clients que diuen tenir i el potencial estimat dels mercats on operen. Aquest fet explica les dificultats existents per disposar de la informació necessària per fer un seguiment contrastable del seu comportament i les reticències que sovint apareixen sobre la bondat de les valoracions facilitades per les empreses de capital risc. Aquest aspecte pot acabar generant dificultats en el seu desenvolupament i procés de consolidació posterior.

La web de Fortune permet observar que actualment hi ha al món 174 Unicorns, amb una valoració global de 585 M. de $. D’aquests els el 56,5% són americans, el 19,0% xinesos, l’11,3% europeus i el 4,2%  indis. Per la seva banda, el 22,0% es dediquen al e-comerce i al Market place, el 16,1%  a software i serveis vinculats a Internet, l’11’9% al Fintech i el 8,3% a BigData. Aquesta radiografia dóna una idea del paper preponderant que juguen els EEUU en aquest Club d’empreses

Actualment els dos Unicorns amb una valoració més elevada són: Uber creada l’any 2009, amb seu a San Francisco (California), dedicada als serveis de transport i una valoració de 62 M. de $ i Xiaomi, creada l’any 2010 i amb seu a Beijing (Xina), dedicada al consumer electronics i una valoració de 46 M. de $. Per contra, els dos Unicorns que tenen una valoració més reduïda són: Zomato Media, creada l’any 2008 i amb seu a New Delhi (India), dedicada a la cerca de restaurants i una valoració d’1M. de $, i Zscaler creada l’any 2008 amb seu a San José (California), dedicada a la cyber security  i una valoració, també, d’1M. de $.

Que els membres d’aquest Club privilegiat pels models de negoci que utilitzen, les estratègies disruptives que incorporen, la seva capacitat per bordejar diverses regles del mercat i utilitzar amb familiaritat l’economia col.laborativa, així com  la seva capacitat d’adaptabilitat – com demostren la rapidesa dels seus desenvolupaments i la facilitat per captar els recursos que precisen – els converteixen indefectiblement en agents dinamitzadors de l’economia.

Ara bé, si darrera d’aquesta energia dinamitzadora hi ha les bases d’un desenvolupament sostingut amb capacitat de crear riquesa a mig i llarg termini. és un interrogant que el comportament futur dels membres d’aquest Club haurà de resoldre.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

Archives

Categories

%d bloggers like this: