Bloc Quatre Blog

New opportunities, choices & solutions for business growth.

Resiliència un referent cap a la flexibilitat empresarial

Posted by Aleix Carrió. PhD Industrial Engineering and Economist.

A l’hora d’afrontar situacions poc probables, i que de produir-se poden tenir un impacte important i negatiu, el món de l’empresa ha recorregut tradicionalment a les assegurances com una opció de gestionar el risc i protegir-se d’una pèrdua incerta i contingent.

Des de ja fa un cert temps davant d’aquesta preocupació algunes organitzacions han optat, complementàriament, pel concepte de resiliència. Aquesta és una idea que, procedent dels àmbits de la física, l’enginyeria, la psicologia i l’ecologia, gira a l’entorn de la capacitat que tenen els sistemes per afrontar situacions de crisis inesperades i adaptar-se als reptes que sorgeixen durant aquests períodes d’inestabilitat.

Actualment, la nova panoràmica que la globalització, els constants avenços tecnològics, els ràpids canvis culturals i les noves pautes de comportament representen han fet que des de l’entorn empresarial la noció de resiliència s’hagi transformat. D’aquesta manera, ha començat a interpretar-se com la capacitat que poden tenir les organitzacions d’adaptar-se al canvi i de refer-se ràpidament davant de situacions inesperades, així com d’aprofitar-se del canvi per generar oportunitats que d’altres no aconsegueixen veure. Aquesta interpretació del concepte es la que argumenten autors com Ben Schneider en el seu llibre Como construir empresas exitosas en un contexto de inestabilitat.

És, però, davant dels nous escenaris en els que ens movem, caracteritzats pels  canvis d’intensitat desiguals i els impactes diferents i cada vegada més freqüents, que les empreses senten la necessitat d’incorporar nous elements de millora que aportin  solucions per resoldre les noves situacions. En aquest sentit, el concepte de flexibilitat empresarial sembla oferir respostes a aquests reptes i desafiaments que cal resoldre diàriament i que ni les assegurances ni la resiliència solucionen prou satisfactòriament.  La flexibilitat és, doncs, un nou referent per satisfer les necessitats d’afrontar la quotidianitat turbulenta que els escenaris actuals comporten. Aquest nou concepte s’associa a la manera com les empreses poden controlar la volatilitat i el risc en els mercats i en la pròpia organització.

La flexibilitat empresarial com a representació de la capacitat de l’organització de dissenyar el seu procés d’adaptació i d’implementar-lo en el menor temps possible, l’agilitat amb la que respon als seus clients i la seva predisposició per afrontar els canvis que l’actual escenari comporta, tot fa pensar que és un concepte que ha vingut per quedar-se, donat que representa l’element motor per mantenir i millorar la viabilitat present i futura de l’empresa.

En aquest sentit, i donat l’interès que el nivell d’adaptabilitat té per a les organitzacions, un primer pas ha estat intentar valorar-ne la seva evolució i, en particular, la seva velocitat. Per fer-ho, s’ha definit el grau de flexibilitat com un referent per mesurar  l’habilitat d’assimilar de manera efectiva els canvis que l’empresa enfronta. Un indicador que, tot i que de moment no s’ha aconseguit quantificar satisfactòriament, sí que ha permès observar l’existència d’una forta correlació entre la flexibilitat i l’eficiència empresarial. És a dir, que quan l’empresa incrementa el seu nivell d’eficiència, la seva adaptabilitat també millora.

Paral·lelament s’observa que l’adaptabilitat de l’empresa, vista des de la perspectiva de la seva capacitat d’adequació als canvis imprevistos de l’entorn, permet:

 

  • Renovar comportaments per aconseguir congruències amb els canvis de l’entorn empresarial (Stan i Simon, 2009; Lee et al., 2005; John, 2000; Delgado et. Al, 2008);
  • Integrar i reconfigurar internament i externament les destreses, recursos i competències per adequar-se a les exigències de l’entorn (Diana i Samson, 2011; Padgett i Galan, 2010; Stan i Simon, 2009; Rolland et al., 2009);
  • Integrar, construir i reconfigurar les competències internes i externes per adreçar-les a entorns que canvien ràpidament (Teece, Pisano, i Shuen, 1999).
  • Predir els requisits d’habilitats futures (IBM, 2008);
  • Combinar habilitats per aconseguir la seva evolució en el temps a partir del coneixement (Eisenhardt i Martin, 2000); i,
  • Absorbir i acumular experiències externes i assimilar experiències obtingudes en les rutines internes de l’organització a partir de l’aprenentatge per prova i error (Hung, et al., 2007).

 

És per tots aquests motius, que tot apunta que la flexibilitat empresarial com a capacitat i voluntat d’adaptar-se a l’entorn canviant es convertirà en un dels eixos clau, defensiu i proactiu, per al desenvolupament i supervivència de l’empresa.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on March 17, 2016 by in Competitivitat, Empresa, Gestió, Risc, Uncategorized and tagged , , , , .

Archives

Categories

%d bloggers like this: